1. Introducció
En 1879 JOHN SHAW BILIINGS, que aleshores estava a càrrec de la direcció de la National Library of Medicine (NLM) dels Estats Units, va crear una publicació mensual anomenada Index Medicus. Estava construïda amb un format tipus índex d’un llibre i permetia realitzar cerques de cites bibliogràfiques a través de temes o autors. Més tard, amb l’aparició de la sistematització de la informació als anys 60 es va crear MEDLARS (Medical Literature Analysis and Retrieval System), que facilitava la realització de la cerca de dades a les bases de literatura biomèdica, que fins aleshores era manual. En 1989 va començar a comercialitzar-se el MEDLINE (Medlars On Line). El MEDLINE es trobava en CD-ROM, en DVD i online a través d’Internet (des de 1997) i es l’equivalent a l’Index Medicus.
La introducció de les cites bibliogràfiques en bases de dades va suposar una millora decisiva en la cerca d’informació. Aquestes bases de dades son ràpidament explorades per poderosos motors de cerca de les computadors a partir de les dades que nosaltres introduïm.
Algunes bases de dades es troben disponibles de forma gratuïta i altres a través del pagament d’una subscripció. De totes les bases de dades de referències bibliogràfiques en biomedicina, MEDLINE es la més completa i complexa i està disponible en forma gratuïta a través de Internet.
A l’actualitat la facilitat de cerca de la informació sumada al gran volum de publicacions existents fa que els resultats de la cerca siguin inabastables per un esser humà. Això fa necessari implantar estratègies de cerca que ens permeten obtenir allò que necessitem de forma precisa y raonable.
En 1879 JOHN SHAW BILIINGS, que aleshores estava a càrrec de la direcció de la National Library of Medicine (NLM) dels Estats Units, va crear una publicació mensual anomenada Index Medicus. Estava construïda amb un format tipus índex d’un llibre i permetia realitzar cerques de cites bibliogràfiques a través de temes o autors. Més tard, amb l’aparició de la sistematització de la informació als anys 60 es va crear MEDLARS (Medical Literature Analysis and Retrieval System), que facilitava la realització de la cerca de dades a les bases de literatura biomèdica, que fins aleshores era manual. En 1989 va començar a comercialitzar-se el MEDLINE (Medlars On Line). El MEDLINE es trobava en CD-ROM, en DVD i online a través d’Internet (des de 1997) i es l’equivalent a l’Index Medicus.
La introducció de les cites bibliogràfiques en bases de dades va suposar una millora decisiva en la cerca d’informació. Aquestes bases de dades son ràpidament explorades per poderosos motors de cerca de les computadors a partir de les dades que nosaltres introduïm.
Algunes bases de dades es troben disponibles de forma gratuïta i altres a través del pagament d’una subscripció. De totes les bases de dades de referències bibliogràfiques en biomedicina, MEDLINE es la més completa i complexa i està disponible en forma gratuïta a través de Internet.
A l’actualitat la facilitat de cerca de la informació sumada al gran volum de publicacions existents fa que els resultats de la cerca siguin inabastables per un esser humà. Això fa necessari implantar estratègies de cerca que ens permeten obtenir allò que necessitem de forma precisa y raonable.
2. Fonts de dades
No hem de considerar completa a una cerca bibliogràfica realitzada només al MEDLINE donat que existeix un llistat molt ampli de bases de dades, l’inconvenient es que moltes cites es troben en més d’una d’elles, per lo tant al realitzar la cerca en vàries ens trobem amb articles repetits.Actualment s’estan publicant libres de text en format digital a Internet i molts dels seus capítols es troben relacionats per “links” a les cites de revistes de publicació periòdica. També algunes associacions mediques publiquen consensos, guies clíniques i recomanacions per als pacients en format digital.Per aprendre a fer una cerca bibliogràfica farem servir MEDLINE perque es d’us gratuït i es una de les bases de dades més complertes i complexes.
No hem de considerar completa a una cerca bibliogràfica realitzada només al MEDLINE donat que existeix un llistat molt ampli de bases de dades, l’inconvenient es que moltes cites es troben en més d’una d’elles, per lo tant al realitzar la cerca en vàries ens trobem amb articles repetits.Actualment s’estan publicant libres de text en format digital a Internet i molts dels seus capítols es troben relacionats per “links” a les cites de revistes de publicació periòdica. També algunes associacions mediques publiquen consensos, guies clíniques i recomanacions per als pacients en format digital.Per aprendre a fer una cerca bibliogràfica farem servir MEDLINE perque es d’us gratuït i es una de les bases de dades més complertes i complexes.
3. Factor d’impacte.
El factor d’impacte d’una revista es calcula establint la relació entre les cites que en un any han rebut els treballs publicats durant els dos anys anteriors, i el total d’articles publicats en ella durant aquests dos anys. Per exemple, per calcular el factor d’impacte d’una revista en 2001, se sumen totes les cites que han rebut en 2001 els treballs publicats en 2000 i 1999, i es divideixen pel número total d’articles publicats per la revista en 2000 i 1999.
El factor d’impacte mesura la freqüència amb la que una revista ha estat citada en un any concret. El motiu d’agafar dos anys es que es el temps mitjà estimat per que un treball circuli plenament en la comunitat científica i pugui ser utilitzat i citat.
El número de cites es divideix pel número d’articles publicats per corregir l’avantatge potencial de les revistes que publiquen molts treballs, ja que aquestes tenen major probabilitat de ser citades.
Obtenir el factor impacte d'una publicació:
SJR (SCImago Journal&Coutry Rank): Àmbit internacional
IHCD (Universitat de Valencia): Revistes Espanyoles
Índex d’immediatesa
S’ha establert la relació entre les cites que han rebut en l’any del càlcul i els articles que s’han publicat aquest any.
4. Biblioteca digital
Des de l’eCAP es pot accedir a aquest servei de biblioteca amb accés al text complert d’un important nombre de revistes mèdiques
5. Bandolier
Font de dades de lliure accés amb revisions de temes segons la metodologia de la medicina basada en la evidència
6. Fases d’una cerca bibliogràfica:
- Pregunta
- Cerca informació
- Coneixement de les fonts d'informació
- Recuperació informació
- Lectura crítica
- Evidencies i conclusions
Busca el FI potencial de 2005 de les revistes Atención Primaria i Medicina Clínica (Barc).
A partir de la Biblioteca Digital recupera els següents articles en format pdf:
Reid A. Who is an author? New guidelines for Canadian Family Physician. Can Fam Physician 2001; 47:13-14.
Salpeter SR, Ormiston TM, Salpeter EE. Cardioselective beta-blockers in patients with reactive airway disease: a meta-analysis. Ann Intern Med. 2002 Nov 5; 137(9):715-25.
García Díaz, F. Búsqueda de bibliografía médica a través de Internet. El proyecto PubMed. Med Clin 1999; 113:58-62.
Busca en el Bandolier informació sobre l’efectivitat del tractament de l’herpes zoster.
Reid A. Who is an author? New guidelines for Canadian Family Physician. Can Fam Physician 2001; 47:13-14.
Salpeter SR, Ormiston TM, Salpeter EE. Cardioselective beta-blockers in patients with reactive airway disease: a meta-analysis. Ann Intern Med. 2002 Nov 5; 137(9):715-25.
García Díaz, F. Búsqueda de bibliografía médica a través de Internet. El proyecto PubMed. Med Clin 1999; 113:58-62.
Busca en el Bandolier informació sobre l’efectivitat del tractament de l’herpes zoster.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada