1. Mètodes de recollida de dades.
El mètode de recollida de dades ha de ser definit durant la fase de planificació de l’estudi. Es fa en funció de l’exactitud i la factibilitat. Una bona recollida de dades es fonamental per arribar a l’objectiu planificat.
Els mètodes de recollida es poden classificar en tres grups:
1. Observació directa.
2. Entrevistes i qüestionaris auto - complimentats.
3. Utilització de fonts documentals.
2. Selecció i definició de les variables.
Ha de recollir-se informació de totes les variables considerades d’interès. La selecció de les variables ha de basar-se en una senzilla norma: “recollir totes les variables com sigui necessari i tan poques com sigui possible”.
S’han de seleccionar en base a la rellevància per aconseguir els objectius de l’estudi:
Variables que permeten avaluar l’aplicabilitat del protocol (criteris de selecció).
Variables que permeten mesurar el factor o factors d’estudi i el criteri o criteris d’avaluació.
Variables que poden actuar com:
Possibles factors de confusió
Possibles variables modificadores de l’efecte.
Passos intermitjos a la cadena causal.
Variables universals descriptores dels subjectes estudiats.
Altres variables d’interès: subgrups de població, preguntes secundàries, temps, etc.)
S’ha de fer una definició operativa de cada variable: clara, sense ambigüitats i s’han de preveure totes les situacions possibles. Es convenient adoptar definicions estàndards ja validades i utilitzades per altres autors.
Un altre aspecte important es l’escala de mesura: en variables qualitatives es pot utilitzar la nominal i la ordinal. En variables quantitatives la discreta vs. continua i la de interval vs. la de raó.
3. Full de recollida de dades.
Es tracta d’un suport documental específicament dissenyat per recollir les dades, de manera que tota la informació rellevant de cada individu estigui enregistrada i disponible.
Ha d’estar preparat abans de la recollida de dades després de la definició de les variables i escales de mesura.
Ha de ser clar, per això s’ha d’evitar lletra petita i papers petits.
Cada formulari ha de tenir el títol de l’estudi per evitar confusions.
Utilitzar un document per individu. Assegurant la confidencialitat.
Seguir la seqüència en la que les dades seran recollides.
Dades d’identificació, criteris d’inclusió i d’exclusió.
Ha de incloure instruccions i aclariments necessaris.
Ha de facilitar el processament de les dades (lo ideal es un document precodificat):
Dades alfanumèriques: s’han d’escriure totalment
Dades dicotòmiques: s’han de codificar 0 (No) 1 (Si).
Respostes múltiples: han de ser excloents, si no es així es preferible fer noves variables.
Dades numèriques: es aconsellable que les unitats, desenes, centenes, ... es trobin sempre al mateix lloc. Justificades per la dreta.
Dades no precodificats per moltes possibles respostes: s’ha d’establir una fase intermitja de codificació.
Prova pilot sobre un nombre reduït de casos abans de la recollida global.
4. Qüestionaris.
“Procediment estructurat de recollida de informació mitjançant la cumplimentació d’una sèrie predeterminada de preguntes”.
Estructurat vol dir que a cada participant se li fan les mateixes preguntes, de la mateixa manera i mateixa seqüència.
Tipus: auto-cumplimentats, personals i telefònics.
Qüestionaris auto-cumplimentats:
Es tracta de qüestionaris que, normalment, s’envien per correu.
Avantatges: econòmic, ràpid, pot incloure un nombre gran de participants i no es donen sesgos a la cumplimentació.
Desavantatges: baix percentatge de resposta, només es poden fer preguntes senzilles, només es contesta per persones amb bona comprensió lectora.
Enquestes per entrevista personal:
Avantages
