Bases de dades

Tema elaborat per Pedro J. Subías


Una base de dades o banc de dades es un conjunt de dades que pertanyen a un mateix context i emmagatzemats per al seu posterior us.

1. Tipus de bases de dades
Las bases de dades es poden classificar de diverses formes d’acord al context que s’està manegant, o la utilitat de la mateixa:

1.1 Segons la variabilitat de les dades emmagatzemats

Bases de dades estàtiques
Son bases de dades de sols lectura, utilitzades primordialment per emmagatzemar dades històriques que posteriorment es poden utilitzar per estudiar el comportament d’un conjunt de dades a través del temps, realitzar projeccions i prendre decisions.

Bases de dades dinàmiques
Son bases de dades en les que la informació emmagatzemada es modifica amb el temps, permetent operacions com actualització, esborrar i adició de dades, a més de les operacions fonamentals de consulta. Un exemple pot ser la base de dades utilitzada en un sistema de informació d’una botiga, una farmàcia o un videoclub.

1.2 Segons el contingut.

Bases de dades bibliogràfiques
Contenen una representació de la font primària, que permet localitzar-la. Un registre típic d’una base de dades bibliogràfica té informació sobre l’autor, data de publicació, editorial, títol, edició, etc. Poden contenir un resum o extracte de la publicació original, però mai el text complert (es tractaria del tipus següent)

Bases de dades de text complert
Emmagatzemen les fonts primàries, como per exemple, tot el contingut de totes les edicions d’una col•lecció de revistes científiques.

Directoris
Un exemple son les guies telefòniques en format electrònic.

Bases de dades o "biblioteques" d’informació química o biològica
Son bases de dades que emmagatzemen diferents tipus de informació provenint de la química, les ciències de la vida o mèdiques. Es poden considerar de diversos subtips:
Les que emmagatzemen seqüències de nucleòtids o proteïnes.
Les bases de dades de rutes metabòliques.
Bases de dades d’estructura
Bases de dades clíniques.
Bases de dades bibliogràfiques (biològiques, químiques, mèdiques i altres): PubChem, Medline, EBSCOhost.

2. Models de bases de dades

Una base de dades està formada per un contenidor de dades i un mètode per emmagatzemar i recuperar la informació continguda. Segons aquestes dos dimensions ens trobem amb les següents models de bases de dades:

2.1 Bases de dades jeràrquiques
La informació té una estructura jeràrquica. En aquest model les dades s’organitzen en una forma semblant a un arbre, on el nodo pare d’ informació pot tenir varis fills. El nodo que no té pares s’anomena arrel i als nodes que no tenen fills se’ls hi diu fulles.
Les bases de dades jeràrquiques son especialment útils en el cas d’ aplicacions amb un gran volum d’informació i dades molt compartides permetent crear estructures estables i de gran rendiment.

2.2 Bases de dades de xarxa
La diferència amb l’anterior es la modificació del concepte de nodo: es permet que un mateix nodo tingui més d’un pare: això permet resoldre el problema de redundància de dades; però, tot i així es tracta d’un model de gran dificultat tècnica per la qual cosa només el fan servir programadors i no usuaris finals.

2.3 Bases de dades transaccionals
Son bases de dades amb la única finalitat de enviar i rebre dades a gran velocitat. Son poc comunes i es fan servir a la indústria i control de qualitat.

2.4 Bases de dades relacionals
La idea fonamental es l’ús de "relacions". Aquestes podrien considerar-se en forma lògica com conjunts de dades anomenats "tuples". De totes maneres es conceptualitza de una manera més fàcil d’imaginar: Pensem en cada relació como si fos una taula composada per registres (las files d’una taula), que representarien les tuples, i camps (les columnes d’una taula).
Aquí el lloc i la manera en que s’emmagatzemen les dades no tenen rellevància (a diferencia d’altres models como el jeràrquic i el de xarxa). Això té l’avantatge de que es més fàcil de entendre i de fer servir per un usuari esporàdic de la base de dades. La informació pot ser recuperada o emmagatzemada mitjançant "consultes" que ofereixen una amplia flexibilitat de poder administrar la informació.
El llenguatge més habitual para construir las consultes a bases de dades relacionals es SQL (Structured Query Language o Llenguatge Estructurat de Consultes), un estàndard implementat pels principals motors o sistemes de gestió de bases de dades relacionals.
Durant els anys 80 l’aparició de dBASE va produir una revolució en els llenguatges de programació i sistemes d’administració de dades. Encara que dBase no feia servir SQL como llenguatge base per a la seva gestió.

2.5 Bases de dades multidimensionals
Son bases de dades ideades per a desenvolupar aplicacions molt concretes, como creació de cubs OLAP. No es diferencien massa de les bases de dades relacionals, la diferencia està a nivell conceptual: a les bases de dades multidimensionals els camps d’una taula poden ser de les dues dimensions de la taula o de més. En el cas dels nostres estudis un exemple seria la variable antecedents personals: en comptes de tenir un camp pla hauria de ser un camp tridimensional on podríem registrar cap, un o més diagnòstics. A la pràctica, en situacions senzilles el que fem es convertir una variable tridimensional en un grup de variables bidimensionals.




2.6 Altres tipus de bases de dades.

Existeixen altres tipus de bases de dades com:
• Bases de dades orientades a objectes (models informàtics orientats a objectes).
• Bases de dades documentals: permeten la indexació a text complert
• Bases de dades deductives: permeten fer deduccions a través d’inferències.
• Gestió de bases de dades distribuïda: la base de dades està emmagatzemada en varies computadores connectades en xarxa

3. Bibliografia

1. Wikipedia. Bases de datos
2. Argimon JM i Jimenez J. Metodos de Investigación aplicados a l atención primaria de salud. Ed. Harcourt Brace. Madrid 1991