Descarrega en adobre acrobat
EXPLORACIÓ NORMAL D'OÏDE
1 OTITIS EXTERNA.
Clínica: Otàlgia generalment afebril. Es freqüent l'antecedent de bany.
Exploració: Dolor al moure el pavelló i/o prémer el trago. Ortoscòpia: conducte molt vermell (el timpà també pot estar vermell i estenosat. Absència de cerumen i presencia de secreció.
Tractament:
SYNALAR OTICO vs OTIX: 2 gotes a l’oïda afectada cada 4-6 h. Si existeix molta secreció fer rentats d’oïda previs a cada aplicació amb àcid acètic al 2% o Alcohol boricat 70º a saturació.
Instruccions al pacient: aplicar les gotes en decúbit lateral i mantenir aquesta posició durant 5 minuts, després al incorporar-se eixugar l’excedent amb un mocador o gasa.
2 FURÓNCOL CONDUCTE AUDITIU EXTERN.
Es tracta d’una otitis externa localitzada.
Clínica: semblant a la otitis externa. Pot haver febre o més freqüentment febrícula.
Exploració: Dolor al moure el pavelló i/o prémer el trago. Otoscòpia: s’observa el furóncol, la zona eritematosa es més localitzada que a l’otitis externa.
Tractament:
Els furóncols han de drenar espontàniament, donat que la incisió pot conduir a una pericondritis disseminada del pavelló auricular.
Analgèsics (veure otitis mitjana).
CLOXACILINA 500 mg/6 h. durant 7 dies. (ORBENIN 500, 12 cap. ANACLOSIL 500, 30 cap.)
Alternativa AMOXIC./AC. CLAVULANICO 500/ 8 h. (Genèric de 12 y 24 cap.)
En al•lèrgics CLARITROMICINA 250/12 h.
3 OTITIS DEL NEDADOR.
Igual que la externa però relacionada amb el bany en piscines o en el mar. El tractament es igual al de la otitis externa.
En persones en las que sigui recidivant aconsellar:
• No portar taps ni fer servir bastonets. Actualment existeixen uns taps de silicona amb uns discs units per un cos central que son estancs i es poden recomanar.
• Després del bany eixugar-se el conducte auditiu amb la punta de la tovallola i posar-se:
AC. ACÉTICO 2 %. o ALCOHOL BORICADO 70% a saturació.
4 ECZEMA CAE.
Clínica: subaguda o crònica de prurigen, eritema, exsudació i descamació.
Tractament:
MENADERM OTICO, a tandes de màxim 10 dies.
Alternat amb:
AC. ACÉTICO 2 %. o ALCOHOL BORICADO 70% a saturació.
5 OTITIS MITJANA.
Clínica: Dolor d’oïda que pot irradiar a la gola. Febre. Pot haver-hi símptomes digestius (vòmits) sobre tot en nens petits.
Exploració: No dolor al moure l’orella (o molt lleuger). Ortoscòpia: conducte normal. Timpà vermell i edematós. Pot haver nivell líquid visible. Secreció si s’ha perforat.
Tractament:
• Menors de 2 anys. O majors amb factor de risc: tractament antibiòtic en el mes previ o guarderia.
AMOXICILINA oral / 8 h.
• En nens de 2 o més anys amb bon estat general pautar ibuprofeno cada 6 u 8 hores. Durant aquest període es produeix la perforació timpànica, apareix secreció i disminueix dràsticament el dolor. La otitis, en la major part de casos, cura espontàniament.
Si no es produeix millora en 48 hores o empitjora l’estat general iniciar amb:
AMOXICILINA 500 mg/ 8 h.
Alternatives:
AMOXI/CLAVULANICO 500, 12 (càpsules o sobres): 1 /8 hores.
CEFUROXIMA 500, 12 (càpsules o sobres): 1 /12 hores.
En al•lèrgics a la penicil•lina:
CLARITROMICINA 250 / 12 h.
En qualsevol de les opcions fer 1 recepta i visita de control als 4 dies.
Pel dolor o febre:
PARACETAMOL 650/1000 mg., 20 c.: 1 / 6-8 h.
IBUPROFENO 400/600 mg., 30 c.: 1 / 8 h.
6 TUBARITIS
Clínica: Coincidint amb clínica de CVA o d’otitis mitjana pot alterar-se el funcionament de la trompa d’Eustaqui. Es produeix hipoacusia i otàlgia.
Exploració: a la ortoscòpia s’observa retracció timpànica.
Tractament:
FENILEFRINA o OXIMETAZOLINA 0,2µ (Oximetazolina, Utabon, Respir, Nebulicina): 3 gotes en cada fosa nasal amb el pacient en decúbit supí i amb el coll en extensió.
BUDESONIDA NASAL 200 µg 1 aplicació cada 12 h. en cada fosa nasal:
S’ha d’indicar que la clínica durarà 2 setmanes i que mentre tant es desaconsellen els viatges en avió i la pràctica de submarinisme.
7 SORDESA BRUSCA
Ortoscòpia:- Tap de cerumen (veure després)
- normal: ORL preferent.
8 TAP DE CERUMEN
Clínica: Hipoacusia, a vegades desencadenada pel bany i prurigen.
Exploració: Otoscopia diagnòstica.
Tractament: Agua oxigenada o productes específiques (TAPONOTO, CERUMENOL,...) un raiget 2 cops al dia durant 3 dies (veure instruccions a l’apartat 1) i després s’ha de treure amb aigua.
9 ROTURA TIMPÀNICA.
Clínica: després d’un barotrauma (submarinisme, viatge en avió, Valsalva intempestiva o bufetada) otàlgia brusca, generalment intensa, en ocasions acompanyada d’otorràgia.
Exploració: no dolor en el trago, CAE pot tenir contingut hemàtic. Timpà: hematoma o ferida.
Tractament: es necessari cobrir amb antibiòtic:
AMOXICILINA 500 mg/ 8 h.
Alternatives:
AMOXI/CLAVULANICO 500, 12 (càpsules o sobres): 1 /8 hores.
CEFUROXIMA 500, 12 (càpsules o sobres): 1 /12 hores.
En al•lèrgics a la penicil•lina:
CLARITROMICINA 250 / 12 h.
Tractar el dolor amb simptomàtics.
10 VERTIGEN
Clínica: Sensació subjectiva (il•lusòria) de moviment rotatori amb desplaçament de l’entorno o del propi cos respecte de l’entorno.
NO ES VERTIGEN:
Mareig: estar vegetatiu de predomini vagotònic.
Nàusea: sensació associada a trastorns vegetatius i que acostuma a precedir al vòmit.
Inestabilitat: dificultat per mantenir la postura, desequilibri.
Agorafòbia, vertigen d’altura
Cinetosis: mareig dels viatges.
Lipotímia.
Crisis epilèptiques.
Simuladors
Exploració: Ha d’incloure pars cranials, dèficits motors o sensitius, marxa i Romberg. Otoscòpia. Auscultació cardiopulmonar i toma de pressió arterial
DIAGNÓSTIC DIFERENCIAL DEL VERTIGEN:
Tractament: Simptomàtic: TORECAN: 1 supositori/12 hores o 1 gragea/8 hores. 3 dies.
Rehabilitació: gimnàstica laberíntica.
Específic si es coneix la causa.
11 FARINGOAMIGDALITIS AGUDA
Clínica:
• Amigdalitis eritematosa o catarral: inici gradual amb odinofàgia i febre no molt elevada, es pot acompanyar de tos, cefalea i rinorrea.
• Amigdalitis bacteriana o pultàcia: començament brusc, malestar general, esgarrifances, cefalea, febre elevada, odinofàgia i dolor de coll per adenopaties.
• Amigdalitis de Paul-Vincent: clínica com la bacteriana, normalment unilateral.
• Mononucleosis, en ocasions sols clínica orofaríngia.
Exploració:
• En la catarral no hi ha exsudat,
• En les bacterianes eritema de pilars anteriors i exsudat amigdalí. Adenopaties cervicals sovint doloroses.
• En el Paul-Vincent: ulceració coberta de pseudo membrana fibrinopurulenta de color grisós, sols associar-se a estomatitis.
• En la mononucleosis amigdalitis ulceronecrótica acompanyada de adenopaties.
S’ha d’explorar la simetria faríngia (abscés retrofaríngi) i les adenopaties cervicals.
Tractament:
• Catarral: simptomàtic.
• En las bacterianes (en nens amb exsudat i en adults amb strep-test positiu), inclosa angina de Vincent: 8-10 dies de tractament amb:
o PENILEVEL (sobres o càpsules): 2 cada 12 h.
o ó AMOXICILINA 500, 24 c.: 1/8 h.
o Al•lèrgics: CLARITROMICINA 250/ 12 h.
• En mononucleosis evitar amoxicil•lina per risc d’erupció cutània.
12 SINUSITIS
Clínica: en context de catarro de vies altes aparició de febre (variable), cefalea i rinorrea purulenta.
Exploració: té rellevància el dolor facial a la pressió a les regions de sinus paranasals.
Tractament: es un tema de debat la prescripció d’antibiòtics. En estudis comparatius la amoxicil•lina i el cotrimoxazole tenen resultats semblants a antibiòtics de més ampli espectre. Es proposa restringir el tractament amb antibiòtic a las situacions en las que es dona: rinorrea purulenta, dolor a la pressió facial i Rx positiva (si se ha realitzat).
• AMOXICILINA 500, 24 c. 1 cada 8 h.
• Descongestius nasals durant 3 dies (UTABON, RINOSPRAY: no finançats.
13 RINITIS AL•LÈRGICA.
Clínica: rinoconjuntivitis amb secreció aquosa que es pot acompanyar de cefalea i febrícula ocasional (febre del fenc). Té una evolució estacional (al•lèrgia a pol•len) o permanent (al•lèrgia a la pols i vasoespàstica).
Exploració: sense informació d’interès.
Tractament: Restringir tractaments desensibilizants a casos greus; es de eficàcia baixa el evitar l’al•lergen. Es dona un tractament simptomàtic que varia segons la intensitat de la clínica i la resposta individual:
• Antihistamínics: CETIRIZINA o LORATADINA 1/dia (iniciar con 1 cada 12 h.)
• BUDESONIDA MERK 0,1 mg EFG 1/dia en cada fosa nasal (es pot iniciar amb 1 cada 12 h.)
ANEX: VALORACIÓ DE SIGNES D'ALARMA EN UN QUADRE FEBRIL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada