Bibliografia principal: Argimón JM i Jimenez J. Metodos de investigación aplicados a la atención primaria de salud.
La finalitat de l’anàlisi es obtenir la informació necessària a partir de les observacions i mesures, per poder respondre a les preguntes plantejades als objectius. El pla d’anàlisis ha de estar recollit al protocol de l’estudi.
1.1 Revisió de les dades.
La revisió de la matriu de dades es fa per evitar errors a la explotació estadística. Es fa un estudi de les variables una a una per mitjan de taules de distribució de freqüències.
• Es poden detectar: valors fora de rang o freqüències no esperades.
• Es pot indicar la necessitat d’agrupar categories.
• A les quantitatives s’ha d’observar la distribució gràfica dels valors i decidir si es normal. També es detecten els valors extrems.
• Es poden fer recodificacions de variables quantitatives en qualitatives.
1.2 Descripció de la població estudiada.
La descripció de la població permet:
• Conèixer l’adequació als objectius de l’estudi,
• Conèixer el tipus d’individus als que es podran extrapolar les conclusions.
• Avaluar la possibilitat d’extrapolar els resultats a altres grups poblacionals.
• Reproduir l’estudi per altres investigadors.
La descripció de la població ha d’incloure:
• Font i mecanisme de selecció dels subjectes.
• Característiques socio-demogràfiques.
• Criteris d’inclusió i d’exclusió.
• Característiques de la malaltia estudiada (criteris diagnòstics, temps evolució, gravetat, complicacions, tractament...).
• Situació basal
• Altres característiques.
1.3 Anàlisis de la comparabilitat inicial
L’anàlisi es basa en que els grups d’estudi son comparables i no existeixen biaixos que alterin el resultat.
Si es troben diferències s’hauran de tenir en compte a les fases posteriors de l’anàlisi ja que poden interferir amb la interpretació dels resultats (possibles factors de confusió).
1.4 Estimació de la existència i magnitud d’un efecte o associació a partir de les dades crues.
Es fa un primer anàlisis sense considerar l’efecte d’altres variables que puguin interferir amb els resultats.
Els valors de la p (significació estadística) ens diuen si existeixen diferències no explicades pel atzar. La magnitud i rellevància d’aquestes diferències s’estimen a través dels intervals de confiança i el risc relatiu (odds ratio)
1.5 Anàlisis estratificat.
Les dades son estudiades separadament pels diferents subgrups definits en funció dels valors de les variables considerades. Té dues utilitats: Controlar els factors de confusió i les variables que modifiquen l’efecte.
• Controlar els factors de confusió.
Les característiques d’un factor de confusió son:
o Es un factor de risc de la malaltia o una variable pronòstica.
o Està associat amb la exposició o factor d’estudi.
o No es un pas entremig en la cadena causal.
• Modificació de l’efecte.
Es tracta d’avaluar la existència d’un fenomen de confusió i determinar si existeix modificació de l’efecte. Si els resultats son diferents als estrats estudiats es pot concloure que hi ha modificació de l’efecte.
En aquest exemple es veu que l’efecte de la monodosis respecte a la pauta de 10 dies produeix diferents resultats en funció del recompte inicial de colònies. Per aquest motiu no es adequat l’anàlisis global ja que el nombre inicial de colònies modifica l’efecte.
1.6 Anàlisis de subgrups
Es realitza quan interessa avaluar els resultats en algun grup especial de subjectes, habitualment en funció de la edat, sexe o alguna variable pronòstica.
Està justificat si s’ha previst al disseny de l’estudi. Si es fa de manera indiscriminada es poden obtenir resultats positius de manera espúria.
1.7 Preguntes secundàries
Un cop fet l’anàlisi s’està en condicions de respondre a la pregunta principal de l’estudi. Sovint interessa respondre a preguntes secundàries: han de ser poques i establertes “a priori”. A la seva interpretació s’han de recordar les limitacions de les comparacions múltiples.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada