Cribado del Ca de Mama.
Diverses assaigs (el primer d’ells el de Shapiro) han demostrat una disminució de la mortalitat per Ca de mama a dones entre 50 i 69 anys amb programes de “cribado” amb mamografia biennal.
La magnitud de la disminució es la següent: en un període de 10 anys moriran per Ca de mama 9 de cada 1000 dones no sotmeses a mamografia periòdica. En el cas d’aplicar un programa de “cribado” amb mamografia biennal moriran 6 dones en el mateix període.
Aquest resultat sovint s’expressa en termes relatius i es parla d’una disminució d’una tercera part (30 %) dels casos.
Si en comptes de fer servir la reducció relativa del risc calculem la reducció absoluta trobem que es del 0,3%. Aquesta magnitud es la que justifica la implantació de programes poblacionals de “cribado”. Davant el cas particular d’una dona el que oferim es una molt discreta disminució del risc.
Efectes adverses de la mamografia
En primer lloc hem de considerar que aquesta prova diagnòstica fa servir raigs X que per si mateixos produeixen càncer. Quan es passa de la dosis acumulada d’un RAD ja s’observa increment de la incidència de tumors. El terme de energia de baixa intensitat fa referència a la penetrabilitat i no a la dosis (2)
El problema més rellevant es el dels resultats falsos positius que apareixen amb una freqüència (dones sotmeses a mamografia biennal durant 10 anys) segons diferents estudis al voltant del 10 al 50%.
Un altre problema es el dels tractaments innecessaris: dones diagnosticades que moren per altres causes i que s’estima entre el 3-9 per 1000.
Factors de risc:
• Biòpsia amb resultat de hiperplàsia atípica
• Antecedents de Ca en l’altra mama
• Antecedents familiars en primer grau per via materna
• Primer part a termini després dels 30 a.
En els dos primers casos es justifica iniciar amb mamografia a partir dels 40 anys però ja no es tractaria d’un programa de “cribado” en població general sinó de la intervenció en població d’alt risc.
En el cas del primer part a termini després dels 30 a. tot i que efectivament es tracta d’un factor de risc, el increment del risc relatiu i absolut es molt petit i, a més, hem de considerar que aquest fet es molt freqüent a la nostra societat per la qual cosa no es justificaria l’avançament dels programes de “cribado” en aquest grup poblacional.
El valorar el risc genètic es molt difícil ja que no coneixem la sensibilitat, especificitat ni el valor predictiu i tampoc existeixen dades de seguretat.
Cribado del Ca de Coll d'úter.
Es tracta d’un càncer freqüent a les dones. El 80% son del tipus escamós i la resta adenocarcinomes. Totes dues formes de presentació s’associen amb la infecció pel virus del papil•loma humà (VPH). S’han establert algunes condicions associades amb un increment del risc:
• Major nombre de parelles sexuals.
• Menor edat d’inici de les relacions sexuals.
• Menor edat del primer naixement.
• Obesitat
• Contraceptius orals.
• El tabac s’associa amb el tipus escamós
Recentment s’han instaurats programes de vacunació contra alguns serotips del VPH. Resten per confirmar aspectes com la durada de la immunitat, necessitat de revacunar i si la immunització canviarà la distribució dels serotips. No se sap en quin grau pot disminuir la prevalença del càncer de coll per la qual cosa s’han de continuar fent citologies preventives.
Als països desenvolupats el cribado amb citologia ha demostrat la seva efectivitat en la reducció de incidència i mortalitat del càncer de coll d’úter, especialment quan es realitza mitjançant programes poblacionals. La evidència es basa en estudis epidemiològics d’evolució de les taxes des de la implantació dels programes. No es van fer assaigs previs a la difusió del Papanicolaou. Es per això que es desconeix la edat òptima d’inici i finalització del cribado. Segons diferents experts es podria iniciar 3 anys després de l’inicio de les relacions sexuals o a partir dels 21 o 25 anys.
Tampoc sabem quin interval entre citologies es l’òptim i que s’estableix per la majoria d’experts entre els 3 i 5 anys.
Cribado del Ca colorrectal.
Es tracta d’una malaltia de gran magnitud poblacional en quan a mortalitat. Dels factors associats modificables es poden destacar:
• Consum de carn vermella, processada i cuinada molt feta o en contacte directe amb el foc incrementa el risc.
• Efecte preventiu (poca consistència de les dades) de la ingesta de verdures, fruita i fibra. També dels làctics.
• Efecte preventiu de l’exercici físic i evitar el sobrepès i obesitat.
• Efecte nociu del tabac i alcohol.
• Efecte beneficiós dels AINEs.
A la població definim com grup de risc elevat a les persones amb:
• Antecedents d’adenomes
• Malaltia inflamatòria intestinal
• Història familiar de Ca colorrectal
• Poliposis adenomatosa familiar
• Història familiar de ca colorrectal hereditari no associat a poliposis
En aquest grup de risc es recomana cribado per endoscòpia i avaluació d’anàlisis genètics en unitats especialitzades.
Es considera població de risc moderat als majors de 50 anys no inclosos en el grup anterior. En aquest cas existeixen evidències de la evidencia del cribado tot i la controvèrsia sobre quina es la millor estratègia:
• Proves de detecció de sang oculta en femtes (SOH): la principal limitació es l’elevat percentatge de falsos positius (2-10%) que obliguen a realitzar la colonoscòpia. Altre factor limitant es la baixa sensibilitat (25-96% hemoccult i 62-79% hemoccult sensa). La especificitat està al voltant del 80%.
• Sigmoidoscòpia i colonoscòpia: es tracta de proves més sensibles però també més invasives i costoses. Actualment s’està avaluant la eficàcia d’una sigmoidoscòpia única en persones entre els 55 i 64 anys.
• Combinació de SOH i sigmoidoscòpia: no supera la eficàcia de cadascuna per separat.
• Altres proves: colonoscòpia virtual per TC, detecció de mutacions del ADN en femtes.
A pesar de les controvèrsies sobre l’efectivitat dels cribado en població de risc mitjà, les principals agències preventives recomanen el cribado amb SOH, sigmoidoscòpia i/o colonoscòpia.
Cribado del Ca de pròstata.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada