15.1.10

Programes de cribado, fonaments metodològics

Concepte de Salut (OMS): Estat de complert benestar físic, mental i social i no tant sols l’absència de malaltia.

Si volem que la nostra consulta serveixi per a millorar de forma efectiva la salut dels nostres pacients, no podem restar asseguts a les nostres cadires: hem d’adoptar una postura activa.

Determinants de la Salut: BIOLOGÍA HUMANA, ENTORN, ESTILS DE VIDA i ATENCIÓ DE LA SALUT.




Formes de intervenció preventiva:
• Cribatge.
• Educació Sanitària.
• Immunitzacions i vacunes.

El cribatge consisteix en la aplicació d’una prova per a detectar una malaltia potencial en una persona en la que no es coneixen signes ni símptomes d’aquesta malaltia. Es tracta de detectar, d’una part, malalties en una etapa inicial a la seva historia natural quan el tractament es més efectiu i/o més senzill; i d’altra, factors que augmenten el risc de desenvolupar la malaltia, amb el fi d’actuar sobre els mateixos.

La educació sanitària persegueix la modificació de conductes no saludables promovent la participació del pacient. Inclou el subministrament de informació i el consell relacionat amb la conducta personal per tal de reduir el risc de malalties o lesions subseqüents.

La immunització consisteix tant en l’aplicació de vacunes como de immunoglobulines (immunització passiva). La vacunació es la protecció atorgada als individus susceptibles en front a una malaltia infecciosa, mitjançant l’administració d’un agent viu modificat, una suspensió de gèrmens morts o una toxina inactivada. L’aplicació de vacunes té un efecte protector tant individual como col•lectiu, al controlar la circulació de gèrmens en la comunitat. La immunització passiva consisteix en la administració de immunoglobulines de forma preventiva en persones sense signes de malaltia infecciosa. En la quimioprofilaxis s’administra una substància química, inclosos els antibiòtics, per a prevenir el desenvolupament d’una malaltia.


PROGRAMES DE CRIBATGE.

Els programes de cribatge estan composats per una prova de detecció que ha de ser vàlida i per un tractament precoç que ha de ser efectiu.




Per avaluar la efectivitat del tractament precoç hem de considerar els biaixos que es produeixen quan es fa una observació no controlada dels resultats d'aquests tractaments:

BIAIXOS DELS PROGRAMES DE CRIBATGE.

o La població que participa als programes de cribatge està més preocupada per la seva salut i te una menor mortalitat. Això es va demostrar al assaig de Shapiro sobre la efectivitat de la mamografia. Es va comprovar que el grup de dones que van completar la participació fent-se mamografies periòdiques tenia una menor mortalitat cardiovascular.
o L’avançament del moment de diagnòstic allarga de manera fictícia la durada de la malaltia i per tant, de la supervivència aparent.
o La malaltia que intentem cribar te formes de presentació de evolució més rapida i més lenta. Amb les proves de detecció tenim mes probabilitat de detectar els casos d’evolució lenta i per la qual cosa també la supervivència semblarà més llarga que la dels casos diagnosticats clínicament.
EFECTES ADVERSES DEL CRIBATGE.

o Efectes adverses de les proves diagnostiques i terapèutiques tant en els falsos positius com en els casos a tractar.
o Ansietat i efecte etiquetatge als falsos positius.
o Falsa sensació de tranquil•litat en els casos negatius que pot provocar una menor atenció a l’aparició de símptomes de la malaltia.

Un concepte molt aclaridor sobre la efectivitat d'un tractament precoç es el de:
Punt Crític: Moment a la historia natural d’una malaltia, abans del qual, la teràpia es, o més eficaç o més fàcil de aplicar que posteriorment.



La possibilitat de produir-se aquests biaixos fa necessària l’avaluació de la eficàcia i de la efectivitat dels programes abans de estendre’ls a la població. Això s’ha de fonamentar en assaigs aleatoris o en metanàlisis:

GRADACIÓ DE LA QUALITAT DE LA EVIDÈNCIA CIENTÍFICA:
I Assaig clínic o metanàlisis.
II-1 Assaig sense distribució aleatòria.
II-2 Cohorts i caso-control.
II-3 Múltiples series temporals.
III Opinions d’experts, estudis descriptius o informes de comitès.

RECOMANACIONS SEGONS LA FORÇA DE LA EVIDÈNCIA CIENTÍFICA.
A. Bona evidencia de la seva inclusió.
B. Suficient evidencia de la seva inclusió.
C. Pobre evidencia par a la seva inclusió o exclusió.
D. Suficient evidencia per a la seva exclusió.
E. Bona evidencia per a la seva exclusió.