DETECCIÓ DE DETERIORAMENT COGNITIU EN UNA ÀREA BÀSICA DE SALUT.

1. Llistat d’autors
Comas Arnau, Gemma, Santeugini Bosch, Anna

2. Tema/pregunta: Propòsit general
1- Utilitat del MIS (memory impairment screen) com a test de detecció de deteriorament cognitiu en els casos que consulten per pèrdua de memòria en una àrea bàsica de salut.
2- Validesa de la valoració subjectiva del familiar respecte a la pèrdua de memòria del pacient.
3- Validesa de la valoració subjectiva del pacient respecte a la seva pèrdua de memòria.

Antecedents:
La prevalença de la demència augmenta, principalment, amb l’ edat. Cada vegada, ens apropem més a un model de població envellida. Sabem que és important diagnosticar la demència en etapes inicials, on la intervenció terapèutica és més eficaç i perquè hi ha algunes causes d’etiologia curables que s’han de diagnosticar. Per això, cal que les ABS, ens preparem per aquesta demanda cada cop més habitual, avaluant la sospita de demència amb mètodes de cribatge efectius, senzills i ràpids
En les nostres ABS el test més utilitzat és el MMSE.
En canvi, en el servei de Neurologia del nostra Hospital de referència, com en molts d’altres, s’està utilitzant el MIS (memory impairment screen), conjuntament, amb altres tests com el MMSE, test del rellotge o test de fluència semàntica. Trobant-se que valors del MIS menors o iguals a 4 són molt suggestius de deteriorament cognitiu, i principalment, de malaltia d’Alzheimer.

Cerca bibliogràfica:
• Bases dades consultades.
1-Criteris diagnòstics i de tractament de la Malaltia d’Alzheimer. Annex V. Generalitat de Catalunya.
2-Atención Primaria. Demencias. A. Martin Zurro 1999.
3-Fisterra. Guía Clínica de demencia 2009.
4-Screening for dementia with the memory impairment screen. H. Buschke. Neurology 1999.
5-Versión española del MIS, datos normativos y de validez discriminativa. P. Böhm. 2005.
6-Evaluación de la versión española del memory impairment screen. F.J. Barrero-Hernández. Rev neurol 2006.
7-Memory impairment screen MIS vs fluencia semantica como pruebas de screening para la demencia tipo Alzheimer. P. Böhm. Servicio de Neurología del Hospital del Mar.
8-MIS vs memoria de textos como pruebas de screening para la demencia tipo Alzheimer. J. Peña. Servicio de Neurología del Hospital del Mar.
9-Pubmed. Prevalence of dementia in the edderly aged above 65 in a district in the Basque Country. Rev neuro. 2008.
10-Pubmed. Prevalence of dementia subtypes in el Prat de Llobregat, Catalonia. Neuroepidemiology 2007.
11-Pubmed. Prevalence of dementia in intellectual disability using different diagnostic criteris. Strydom A. Br. J. Psychiatry 2007.
12-Pubmed. Screening for dementia in primary care: a review of the use, efficacy and quality of measures. Milne A. In Psychogeriatr. Oct 2008.
13-Pubmed. Screening for dementia: a review of self-and informant-assessment instruments. Cherbuin N. Int Psiychogeriatr. Jun 2008.
14-Rendimiento diagnóstico de los tests de cribado de la demencia en atención primaria. Holsinger T. JAMA 2007. www.google.es
15- Investigadores de la UGR concluyen que la versión española del MIS es útil para detectar la demencia. Francisco Barrera. Uni>ersia. www. google.es.. w
16-Pubmed. Rapid screening of cognitive change in patients with questionable dementia using the Memory Impairment Screen and the Isaacs Set Test. Chopard G. J Am Geriatr Soc. Abril 2009.
17-Versión argentina del Memory Impairment Screen y métodos de detección en demencia. Galeno Rojas. Revista Neurológica Argentina 2008; 33.
18-www.google.es Designing Brief Alzheimer’s screening tests for use in general medical practice. Medical Association Communications 2003.
19-Guía de Actuación en Atención Primaria. Tercera edición. SemFYC.

• Estratègia de cerca (paraules clau, Mesh)
Dementia, Alzheimer, memory impairment screen, screening, primary care, impairment questionarie.

• Articles seleccionats:
1. Screening for dementia with the Memory Impairment Screen. H. Buschke. Neurology 1999.
2. Versión española del MIS, datos normativos y de validez discriminativa. P. Böhm. 2005.
3. Evaluación de la versión española del memory impairment screen. F.J. Barrero-Hernández. Rev neurol 2006.

3. Hipòtesis:-El MIS és un test vàlid en la detecció de deterior cognitiu respecte al MMSE en una àrea bàsica de salut.
-Hi ha una correlació de la valoració subjectiva del familiar respecte al MMSE.
-Hi ha una correlació inversa de la valoració autocrítica del pacient respecte al MMSE.

Objectius:
General
Avaluar la validesa del MIS, la valoració subjectiva del familiar i la valoració autocrítica del pacient en la detecció de deteriorament cognitiu en una ABS.

Específics
• Valorar la validesa del MIS com a mètode de detecció de deterior cognitiu en una ABS.
• Valorar la validesa de la valoració subjectiva del familiar i de la valoració autocrítica del pacient respecte al deterior cognitiu d’aquest.
• Determinar la prevalença de depressió en casos detectats.

4. Disseny de l’estudi:
• Estudi de validesa d’una prova.

5. Població d’estudi:
Pacients d’ igual o més de 65 anys que consultin per deteriorament cognitiu, per iniciativa pròpia o per demanda d’un familiar seu durant el període d’estudi (del 15 de gener al 15 de juliol de 2010).

Criteris exclusió: pacients ja diagnosticats, institucionalitzats, amb patologia psiquiàtrica greu, amb patologia neurològica que afecti a l’àrea cognitiva, amb incapacitat per traslladar-se a la nostra ABS i/o amb dèficit sensorial greu.

Mètode mostreig:
S’inclouran tots els casos consultants a totes les UABs de l’ABS

Càlcul grandària: GRANMO, comparació de 2 proporcions per un disseny d’ observada respecte a una de referència, α = 0,05, β = 0,20, diferència: 0,05. n= 213



6. Variables d’estudi:
Fonamentals (objectius de l’estudi).
-Resultats del test MIS (memory impairment screen).
-Resultats del test MMSE (mini-mental test).
-Valoració subjectiva del familiar respecte a la pèrdua de memòria del pacient.
-Valoració autocrítica del pacient.
Complementàries:
-Anys d’escolaritat.
-Mà dominant.
-Treball/professió.
-Alcohol.
-Fàrmacs que poden influir en la pèrdua de memòria (ansiolítics, hipnòtics, analgèsics, anticonvulsionants,...).
-Antecedents de depressió.
-Antecedents familiars de deterior cognitiu.
Universals: edat, sexe.

7. Mètode recollida dades:
S’informarà de l’estudi a tots els metges de la nostra ABS, per tal que, en cas de detectar una sospita o demanda de deteriorament cognitiu, puguin remetre el pacient a la consulta específica de l’estudi.

Als pacients detectats (prèvia informació escrita i consentiment informat) se’ls sol•licitarà una analítica específica i se’ls citarà a la consulta específica de l’estudi per estudi i resultats.

Als pacients que formin part de l’estudi se’ls passarà el tests MIS i MMSE. Se’ls sol•licitarà la valoració subjectiva respecte a la pèrdua de memòria i es sol•licitarà la valoració subjectiva d’un familiar amb el que tinguin una relació habitual.

Si en la valoració del pacient, s’objectiva un MIS o MMSE alterat, se’ls passarà el test de Goldberg, per ajudar a descartar una depressió emmascarada.

En cas de sospita de depressió o resultats analítics alterats es seguirà estudi específic i/o tractament segons procedeixi.

Els pacients amb resultats alterats del MIS i/o MMSE igual o inferior a 4 i 24, respectivament, es derivaran a CCEE de Neurologia.

Als 6 mesos, es realitzarà una revaloració i es repetiran els tests, a tots els pacients.

Annexes: protocol analític (hemograma, bioquímica, vit B12, àcid fòlic, TSH, serologia luètica, VIH) , tests específics (MIS, MMSE, Goldberg) i qüestionari de recollida dades de variables universals i complementàries.





8. Base de dades: ACCESS.

9. Pla d’anàlisi:
• Descripció de les variables:
o Qualitatives: proporció i interval de confiança.
o Quantitatives: mitja (interval de confiança), desviació estàndard, mediana i moda.
• Comparació MIS-MMSE: comparació de mitges per disseny de dades aparellades. Càlcul de sensibilitat i especificitat.
• Comparació de pregunta al familiar i MMSE. χ2, per dades aparellades (test de concordança).
• Comparació de pregunta autocrítica iMMSE. χ2, per dades aparellades (test de concordança).

10. Limitacions de l’estudi:
-No aconseguir un número suficient de casos.
-Limitacions en la derivació de casos a la consulta creada per l’estudi.